Des de la CGT, cada vegada ens resulta més indignant analitzar les xifres fredes i manipulades políticament pel Govern del PP, sobre l’ocupació i atur que ofereixen mensualment els anomenats serveis públics d’ocupació (antic INEM).
Novembre 2014 és presentat com el … «millor mes a la caiguda de l’atur, des que es tenen estadístiques (1996) … ha disminuït l’atur en 14.688 persones i l’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat en 5.232 afiliats / des més …»
El que es mostra «oficialment» a la societat, res té a veure amb la realitat del mercat de treball: seguim estant en una situació d’emergència social per a més de 5,5 Milions de persones aturades (EPA) i, prop de 4 milions d’aquestes persones no perceben prestació d’atur. Més del 32% dels assalariats i assalariades cobren menys del Salari Mínim Interprofessional (645 €).
Encara amb les dades dels Serveis d’Ocupació, segueixen estant inscrits com a aturats i aturades més de 4,5 milions de persones i d’aquestes només el 55% rep algun tipus de prestació d’atur. Creuats les dades de menors persones inscrites com aturades al novembre (14.688) i les afiliacions a la Seguretat Social (+ 5.232), ens trobem que només una de cada tres persones que ha abandonat l’atur ha estat perquè ha trobat feina.
Del total de contractes realitzats al novembre: 1.385.359, només el 8,5% dels mateixos han estat indefinits i, a més, aquests contractes indefinits cada vegada més s’han realitzat a temps parcial. La resta, és a dir el 91,5% de tots els contractes realitzats, han estat temporals i precaris. La «malvada» de la Secretària d’Ocupació, opina que … «més Cornas dóna la gana …» O, el que és el mateix, més precari és no tenir feina … la qual cosa, traduït a la indecència lingüística, és igual que justificar l’esclavitud … Sí, senyora Engràcia, els esclaus tenien feina les 24 hores del dia … Aquest és el tipus de mercat de treball que tota la classe política i empresarial estan imposant. Maleïts siguin.
La realitat laboral a més de dramàtica per a milions de persones, és molt preocupant per a tot el mercat de treball, ja que la Seguretat Social s’està descapitalitzant per aquest Govern a marxes forçades: es tornen a retirar 8.000 milions d’euros del Fons de Reserva per pagar la extra i nòmina dels pensionistes de novembre 2014 (van ja més de 32.000 des del 2012), i el Fons de Reserva en menys de 42.000 milions d’euros.
La política de devaluació salarial que està provocant situacions de pobresa extrema i cotitzacions mínimes, genera una caiguda molt important en la recaptació de la Seguretat Social.
Al costat d’aquesta caiguda, hem de sumar els menors ingressos dels patrons per la seva quota plana de 100 € per a la contractació d’ocupació indefinida; els 50 € per als autònoms; les reduccions i exempcions en una gran parafernàlia de contractes «pitjor que fem» … sumades totes aquestes rebaixes, ens trobem que el famós «equilibri financer de la seguretat social», imposat pel Govern del PP com a base per a pujar les pensions per sobre del 0,25%, no arribarem a ell sinó és en una dècada més …
CGT considera que la situació d ‘»emergència social» ha traspassat totes les línies permissibles i suportables i, la majoria social, ha d’empènyer i lluitar en la direcció que CGT ve plantejant juntament amb els moviments socials, les Marees en la defensa de tots els serveis públics, les Plataformes de lluita contra els desnonaments, les Marxes de la Dignitat, doncs dia si i dia també ho estem reclamant als carrers: PA, TREBALL, SOSTRE, DIGNITAT, LLIBERTAT i «NO HEM, NO PAGUEM».