El 3 de juliol del 2006 el descarrilament d’un comboi de
la línia 1 del metro de València causava la mort a 43 persones i en deixava ferides 47 més. Va ser un dels accidents de
metro més greus que hi ha hagut mai a Europa, i set anys després, les famílies de les víctimes continuen exigint les mateixes respostes
que aleshores: què va passar, quines van ser les causes del descarrilament, qui pensa respondre’n. Durant molt de temps
les víctimes han estat soles, topant amb l’opacitat del govern i un silenci majoritari. En aquests últims mesos el cas ha
tornat a les primeres planes, amb noves revelacions, i la societat valenciana s’ha tornat a mobilitzar. Avui, com cada dia
3 de cada mes des de fa set anys, veïns, amics i familiars s’aplegaran a la plaça de la Mare de Déu de València exigint la
reobertura de la investigació.
Sense respostes ni
responsables
La comissió investigadora va tancar-se
sense assenyalar cap responsable polític o tècnic d’aquella tragèdia. En cap moment no es va tenir en compte cap altra
causa que l’excés de velocitat i es va atribuir la responsabilitat al conductor, que va morir en l’accident. El president
Francisco Camps no es va dignar mai a rebre els representants de l’Associació de Víctimes del Metro i durant tot aquest
temps l’entitat ha denunciat l’opacitat del govern i la manca d’una investigació a fons del cas. De fet, diversos
mitjans han anat publicant diversos testimonis que han donat noves informacions. Així, per exemple, l’enginyer encarregat
per la Generalitat d’analitzar les causes de l’accident afirmava< /a> l’any passat que si hi hagués hagut la senyalització mínima de qualsevol línia, l’accident no hauria passat. També fa
més d’un any es publicava que Ferrocarrils de la Generalitat havia pressionat els tècnics perquè amaguessin deficiències
o negligències. Una informació que encara va quedar més desenvolupada en el reportatge de Jordi Évole al programa
‘Salvados’ de La Sexta, on l’ex-cap de seguretat de FGV explicava que l’empresa havia adoctrinat els treballadors de cara a la comissió parlamentària sobre
l’accident.
Justament l’emissió d’aquest
reportatge i del documental ‘0 responsables’ han
contribuït en gran mesura que l’accident i la manca de respostes tornin a ser damunt la taula. Arran del reportatge, per
exemple, la fiscalia va decidir investigar si hi havia hagut fals testimoni en la comissió d’investigació i l’oposició ha
tornat a demanar explicacions, tot i que el govern continua mantenint que s’ha actuat sempre correctament i no sembla
tenir cap intenció de reobrir el cas ni assumir cap responsabilitat.
El creixement de la indignació de la societat s’ha fet palès en les convocatòries del dia 3 de cada mes a la
plaça de la Mare de Déu: si durant anys s’hi concentraven unes poques desenes de persones, en aquests últims mesos la
plaça s’ha omplert amb milers.
víctimes
El PP va impedir ahir que el congrés espanyol assumís una declaració
institucional de suport a les víctimes. Els socialistes havien presentat un text de mínims, consensuat amb l’Associació 3
de Juliol, en què el congrés se solidaritzava amb les víctimes i demana que s’assumissin responsabilitats. El PP va voler
que es traiés aquesta referència, fet a què es van negar les víctimes, i el text no es va aprovar. Posteriorment, en una
sala del congrés, la presidenta de l’associació, Beatriz Garrote, acompanyada de representants de tots els partits excepte
el PP, va llegir la declaració original. També Joan Baldoví, de Compromís, va fer referència a l’accident del metro durant la seva intervenció al ple del congrés, i va exigir que
s’obrís d’una vegada una investigació.
Actes commemoratius
de Juliol ha organitzat per a avui tota una sèrie d’actes. A les 12.50 hi ha prevista una ofrena de flors just damunt del
revolt on va tenir lloc l’accident, i on hi ha col·locat el monòlit commemoratiu. A les 18.00, a l’església de Sant
Llorenç es farà un missa de record, i a les 19.00, com cada dia 3 de mes, es farà una concentració a la plaça de la Mare de
Déu, amb una lectura de textos i actuacions i cinc minuts de silenci en homenatge a les víctimes.