Set anys lluitant per la veritat sobre l’accident del metro de València.


El 3 de juliol del 2006 el descarrilament d’un comboi de

la línia 1 del metro de València causava la mort a 43 persones i en deixava ferides 47 més. Va ser un dels accidents de

metro més greus que hi ha hagut mai a Europa, i set anys després, les famílies de les víctimes continuen exigint les mateixes respostes

que aleshores: què va passar, quines van ser les causes del descarrilament, qui pensa respondre’n. Durant molt de temps

les víctimes han estat soles, topant amb l’opacitat del govern i un silenci majoritari. En aquests últims mesos el cas ha

tornat a les primeres planes, amb noves revelacions, i la societat valenciana s’ha tornat a mobilitzar. Avui, com cada dia

3 de cada mes des de fa set anys, veïns, amics i familiars s’aplegaran a la plaça de la Mare de Déu de València exigint la

reobertura de la investigació.
Sense respostes ni

responsables
La comissió investigadora va tancar-se

sense assenyalar cap responsable polític o tècnic d’aquella tragèdia. En cap moment no es va tenir en compte cap altra

causa que l’excés de velocitat i es va atribuir la responsabilitat al conductor, que va morir en l’accident. El president

Francisco Camps no es va dignar mai a rebre els representants de l’Associació de Víctimes del Metro i durant tot aquest

temps l’entitat ha denunciat l’opacitat del govern i la manca d’una investigació a fons del cas. De fet, diversos

mitjans han anat publicant diversos testimonis que han donat noves informacions. Així, per exemple, l’enginyer encarregat

per la Generalitat d’analitzar les causes de l’accident afirmava< /a> l’any passat que si hi hagués hagut la senyalització mínima de qualsevol línia, l’accident no hauria passat. També fa

més d’un any es publicava que Ferrocarrils de la Generalitat havia pressionat els tècnics perquè amaguessin deficiències

o negligències. Una informació que encara va quedar més desenvolupada en el reportatge de Jordi Évole al programa

‘Salvados’ de La Sexta, on l’ex-cap de seguretat de FGV explicava que l’empresa havia adoctrinat els treballadors de cara a la comissió parlamentària sobre

l’accident.

Justament l’emissió d’aquest

reportatge i del documental ‘0 responsables’ han

contribuït en gran mesura que l’accident i la manca de respostes tornin a ser damunt la taula. Arran del reportatge, per

exemple, la fiscalia va decidir investigar si hi havia hagut fals testimoni en la comissió d’investigació i l’oposició ha

tornat a demanar explicacions, tot i que el govern continua mantenint que s’ha actuat sempre correctament i no sembla

tenir cap intenció de reobrir el cas ni assumir cap responsabilitat. 
El creixement de la indignació de la societat s’ha fet palès en les convocatòries del dia 3 de cada mes a la

plaça de la Mare de Déu: si durant anys s’hi concentraven unes poques desenes de persones, en aquests últims mesos la

plaça s’ha omplert amb milers.

El PP rebutja aprovar una declaració institucional en suport a les

víctimes
El PP va impedir ahir que el congrés espanyol assumís una declaració

institucional de suport a les víctimes. Els socialistes havien presentat un text de mínims, consensuat amb l’Associació 3

de Juliol, en què el congrés se solidaritzava amb les víctimes i demana que s’assumissin responsabilitats. El PP va voler

que es traiés aquesta referència, fet a què es van negar les víctimes, i el text no es va aprovar. Posteriorment, en una

sala del congrés, la presidenta de l’associació, Beatriz Garrote, acompanyada de representants de tots els partits excepte

el PP, va llegir la declaració original. També Joan Baldoví, de Compromís, va fer referència a l’accident del metro durant la seva intervenció al ple del congrés, i va exigir que

s’obrís d’una vegada una investigació.

Actes commemoratius

Amb motiu del setè aniversari de l’accident, l’Associació de Víctimes 3

de Juliol ha organitzat per a avui tota una sèrie d’actes. A les 12.50 hi ha prevista una ofrena de flors just damunt del

revolt on va tenir lloc l’accident, i on hi ha col·locat el monòlit commemoratiu. A les 18.00, a l’església de Sant

Llorenç es farà un missa de record, i a les 19.00, com cada dia 3 de mes, es farà una concentració a la plaça de la Mare de

Déu, amb una lectura de textos i actuacions i cinc minuts de silenci en homenatge a les víctimes.