ferroviaris/es i els/les usuaris/es del ferrocarril ens enfrontem a aquestes polítiques dutes a terme per governs i
empresaris. Des de fa anys s’afanyen en la destrucció del servei públic ferroviari, per satisfer la voracitat financera de
les empreses privades.
El primer atac ha anat dirigit contra el transport
ferroviari de mercaderies. A tota Europa, les empreses de transport ferroviari privat s’han apropiat aquest tràfic, en
detriment dels operadors ferroviaris públics. Quin és el balanç? Desenes de milers de ferroviaris/es han quedat fora dels
Convenis Col·lectius ferroviaris, amb pitjors condicions laborals. Els accionistes s’enriqueixen així a costa dels/les
ferroviaris/es. I contràriament al que anunciaven tots els liberals europeus, això no ha permès desenvolupar el trànsit, al
contrari, el trànsit ferroviari de mercaderies no para de baixar, perquè hi ha una decisió política d’afavorir a les
patronals del sector de carretera, on les condicions socials dels/les treballadors/es són encara pitjors.
El
desenvolupament del trànsit ferroviari de mercaderies és una necessitat social i ecològica. És un servei públic que ha de ser
garantit per empreses públiques!
La privatització del trànsit mercaderies és perjudicial per als/les
ferroviaris/es i per al conjunt de la societat. Tot i això, els governs i les patronals estan organitzant la privatització
del transport de viatgers. En lloc de cooperar entre elles, les empreses públiques de cada país s’encarreguen d’organitzar la
privatització en els estats veïns. Quan es reuneixen és per crear noves empreses, l’objectiu és reemplaçar a les empreses
públiques, deixant fora dels seus convenis als/les ferroviaris/es.
És necessari acabar amb el Monopoly ferroviari
a què està jugant la patronal dels ferrocarrils europeus. Els/les ciutadans/es de tots els nostres països tenen necessitat de
trens segurs, puntuals, amb personal propi tant a bord com en les estacions. És un servei públic que ha de ser assegurat per
empreses públiques.
Tant a Espanya com a França s’està tractant també la transferència del transport regional de
viatgers als organismes regionals. Es tracta de nou de projectes que no tenen cap utilitat per als/les usuaris/es, i que
serviran sobretot per atacar els drets socials dels/les ferroviaris/es, les empreses privades que gestionin aquests mercats
s’aprofitaran del personal, la formació del qual haurà estat finançada per les empreses públiques i se’ls aplicarà condicions
laborals que ja no seran les de les empreses públiques.
El transport ferroviari en les regions també és un servei
públic que ha de ser garantit per empreses públiques.
Per funcionar eficaçment, el sistema ferroviari ha d’estar
integrat. La gestió de la infraestructura no es pot fer independentment de la seva explotació; és necessari acabar amb la
ruptura de les empreses perquè és una font permanent de disfuncions, un malbaratament financer i un perill per a la seguretat
de les circulacions, dels/es ferroviaris/es i dels/les usuaris/es.
La gestió de les infraestructures ferroviàries
s’ha de fer en funció de les necessitats col.lectives, no sobre la base de la rendibilitat financera i del profit dels grups
privats. Cal acabar amb la hipocresia de la «participació pública-privada», que consisteix senzillament a finançar amb diners
públics beneficis privats. La gestió de les infraestructures ferroviàries és un servei públic que ha de ser garantit per
empreses públiques.
Servei públic ferroviari és també la restauració dels trens o la neteja de trens i estacions.
No hi ha cap raó perquè els/les treballadors/es aquests sectors no disposen dels mateixos drets socials que el conjunt
dels/les ferroviaris/es.
Reivindiquem els mateixos drets per a tots els/les treballadors/es del ferrocarril,
basats en el Conveni Col.lectiu de les empreses públiques.
El transport ferroviari és útil a la societat. Ha de
ser garantit per empreses públiques perquè els interessos empresarials privats no tenen com a objectiu servir a la
col.lectivitat sinó enriquir als seus accionistes.
Com passa en els altres serveis públics, la privatització del
sector ferroviari significa trens més cars, el tancament de línies «no rendibles», la concentració només sobre els mercats
més desitjables, l’abandonament dels tràfics regionals i de les línies transversals de cada país en profit de les grans
connexions europees d’alta velocitat, i la degradació de la seguretat ferroviària.
El Sindicat Federal Ferroviari
de la CGT (Estat espanyol) i la Federació de Sindicats SUD RAIL (França) reafirmem la nostra voluntat de treballar junts en
la defensa d’un servei públic ferroviari que respongui a les necessitats socials, exercit per empreses públiques amb personal
propi. Les nostres organitzacions sindicals han decidit rellançar el treball sindical internacional amb els sindicats
europeus de treballadors del ferrocarril que persegueixen els mateixos objectius.
CGT / Sud Rail
Comunicado conjunto SUD-CGT