Des de principis de setembre de 850 miners de l’OCP (de propietat
estatal empresa que extrau el fosfat) en la regió de Khouribga, estan en vaga. Este moviment és la conseqüència del seu
acomiadament per negar-se a acceptar les noves condicions de treball en l’empresa.
En efecte, la Direcció d’OCP té la intenció de tornar als beneficis socials (CDI, salaris, seguretat
social). Però estos drets, els miners han guanyat en les lluites del passat, a preus sovint molt difícil.
Entre
este desafiament, hi ha entre altres la idea de la sistematització de la CDS (contractes per setmana) i dividir per dos
salaris.
La vaga va ser recolzada pels miners del Marroc de les organitzacions les ANDCM DE LA QUAL (Associació
Marroquina de Drets Humans) i el sindicat de la UMT.
Com sol succeir al Marroc, la qual cosa demostra que El
Marroc Muhammad VI no està molt lluny de la realitat dels «anys de plom» del Marroc durant 80 anys i de Hassan II, l’única
resposta és la política del club . La policia va atacar sistemàticament totes les manifestacions de suport. Els dirigents
sindicals de l’OCP són empresonats i torturats. Quatre d’ells va a juí en un altre lloc al novembre per violar el «orde
públic».
La CGT com una organització, obrera i llibertària presta suport als miners en vaga de l’OCP.
La CGT exigix:
– Reincorporació dels 850 despedits il·legalment;
– Els drets sindicals en l’OCP i les
seues filials;
– L’alliberament immediat dels sindicalistes acusats.
Vixca la lluita internacional.