Qui són els que
t’apreten el cinturó? Pluja de declaracions empresarials a favor de l’austeritat.
provocat un curiós fenomen: cada vegada que un empresari presenta els beneficis de la seva companyia, les declaracions van
acompanyades de reflexions sobre la situació econòmica. Com a remat, el mateix consell: cal treballar més.
a menjar amb un milionari que pertanyi a una lliga prohibicionista i no veuràs mai que hagi suprimit els entremesos ni els
cinc entrants, ni tan sols el cafè. Però haurà suprimit el oporto o el jerez, perquè els pobres el beuen com els rics.
Segueix observant i veuràs que no suprimeix els coberts de plata, però en canvi ha suprimit la carn perquè als pobres els
agrada… quan poden clavar-li la dent! Després veuràs que no ha abolit els jardins luxosos ni les mansions luxoses. Per què?
Perquè són coses prohibides als pobres. Però presumirà d’aixecar-se d’hora, perquè la son és un bé que està a l’abast de
totes les fortunes. És pràcticament l’única cosa de que tot el món pot gaudir. Però ningú va escoltar dir que un filàntrop
renunciï a la gasolina, a la seva màquina d’escriure o als seus criats. Ni boig! Només es priva de les coses simples i
universals. Renunciarà a la cervesa, a la carn o a la son… perquè aquests plaers li recorden que no és més que un
home.» (El bandoler Patrick Dallroy a La Taverna Errant, de G.K. Chesterton).
començament oficial amb la caiguda de Lehman Brothers, la crisi ha propiciat tot un seguit de consells edificants sobre el
canvi de valors que faciliti el retorn al creixement econòmic. Les declaracions dels empresaris sobre el retorn a la cultura
de l’esforç i del sacrifici -com si les 700.000 cases anuals que s’aixecaven en l’època de les vaques grosses haguessin
crescut soles- s’han intensificat segons creixien les xifres de l’atur.
mateix dimecres 23 de març, se li va escoltar a Pablo Isla, l’executiu que succeirà a Amancio Ortega com a màxim
responsable de la firma tèxtil Inditex. En la presentació dels resultats de l’empresa, Isla va enunciar la seva versió del
’com ho vaig fer’: “L’afany per superar-se i per millorar dia a dia”, afirmava el gestor, estaven darrere de l’augment d’un
32% en el benefici net de la multinacional en 2010. Aquest afany de superació li va suposar a Ortega un ingrés de 600
milions d’euros pel repartiment de dividends.
les absències significatives en la llista de convidats a les trobades de novembre i la recentment realitzada entre el
Govern i els empresaris. El 17 de març ens instruïa en unes declaracions informals durant la setmana de l’Alimentació de
Valladolid: per a sortir de la crisi a Espanya és imprescindible «sacrificar-se, treballar més i viure pitjor». «Si no, no
arreglem» la crisi econòmica, advertia.
Roig, l’empresari valencià propietari de la cadena Mercadona. Perquè a més Roig ha entrat -a la seva manera- a la batalla
política, criticant la gestió de les administracions públiques: “»Les empreses privades han pres mesures perquè si no van a
la suspensió de pagaments, però les públiques han pres mesures?». Endevinin la resposta. Roig va ser l’absent més sonat de
la reunió de novembre. “A Moncloa ja saben per què no vaig ser-hi”, va ser la seva resposta críptica quan li va tocar
respondre en el seu moment als periodistes.
coincidien amb la presentació el dia 11 de març dels resultats de l’empresa el 2010. Mercadona va guanyar un 47% més que el
2009. En lloc d’oferir altre lliurament de les seves reflexions abstractes sobre l’esforç, Roig va entrar a donar detalls
sobre l’absentisme. «Sobre 20 milions de treballadors, un 5% d’absentisme no justificat representa un milió. Un milió
d’espanyols no han anat a treballar avui», va dir. Segueixin el compte, com tret dels homes del temps de la novel·la Momo,
de Michael Ende: A raó de 50 euros diaris i per 365 dies a l’any, la factura s’eleva a 18.000 milions d’euros a l’any.
«Estem llençant el 1,5% del PIB i això és molt gros, molt gros, molt gros», va sentenciar.
dels desitjos declarats del senyor Roig, l’administració pública no es “va estar quieta” i en l’última reforma laboral va
rebaixar del 5 al 2,5% el percentatge d’absentisme fixat com límit per a poder acomiadar a treballadors per acollir-se a
baixes justificades. Repetim: justificades. Empreses com Telefònica i FNAC van prendre nota i ja estan acomiadant -de
moment, encara de forma improcedent- a treballadors per aquests motius . «Cal deixar de fer ponts i començar a tornar a
treballar els dissabtes, i suprimir les festes locals” concloïa Roig en el seu deliri, en declaracions de fa dos
anys.
subjectius
patronal CEOE negocien el futur dels convenis col·lectius, el lobby empresarial dirigit per Alierta (Telefònica) i Botín
envien al Govern una proposta per a una nova reforma laboral que elimini la causalitat dels acomiadaments.
Alierta (Telefònica), Emilio Botín (Santander) i Isidro Fainé (La Caixa), ha dirigit al Govern un document amb propostes
per a una nova reforma laboral. El text, el contingut del qual ha difós el diari electrònic Hispanidad,
plantejarà al Govern la possibilitat que es consideri qualsevol tipus de causa per a admetre un acomiadament sense passar
pels tribunals. Aquesta figura, que segons el diari electrònic ha quedat definida com «acomiadament subjectiu» pels
redactors de l’informe, inclouria una indemnització la quantia de la qual no ha estat precisada.
troba obert el diàleg entre sindicats i CEOE sobre la negociació col·lectiva implica una marginació de la federació
patronal. El divendres 25 de març, el Govern ha convidat a 44 representants d’empreses i al president de CEOE a una trobada
per a comentar els acords europeus per a la reducció dels salaris i de la despesa pública.