A finals de gener Telefónica va anunciar un «Simplificació de l’Estructura Corporativa Global» per a personal de la seva corporació (Telefónica S.A.) i de serveis transversals com a Recursos Globals, Telefònica R+D, TIWS -negoci majorista internacional-, l’antiga Telefònica Digital i la direcció general Comercial Digital.
Unes 2000 persones menors de 55 anys són el mercat objectiu d’aquesta nova extirpació de plantilla sota el trillat argument de «simplificar l’estructura per millorar la gestió». El programa de «baixes voluntàries», el termini per adherir-se a les quals finalitza el 17 de febrer, ofereix fins al 54% del sou brut mensual durant 10 anys al personal amb 10 anys en la companyia (50% durant 8 anys si el càrrec és directiu) i una indemnització de 60 dies per any treballat a qui no aconsegueixi aquesta antiguitat.
Telefónica fa un pas més en la seva estratègia favorita per reduir costos. Des dels primers anys 90 -de forma concurrent amb el vendaval liberalitzador i de mercats en competència, en què la companyia va ser privatitzada i dividida- l’empresa pública generadora d’ocupació, en qualitat i volum en augment, es va convertir en massiva destructora i precaritzadora del treball. Així, en onades successives, en diferents mercantils i baix diferents formats, s’han produït reduccions de plantilla contínues (1).
Encara que les majors s’han produït en les empreses de plantilles més nombroses (Telefónica d’Espanya comptava amb 75000 ocupacions el 1992 i avui no arriba a la tercera part), no s’ha salvat cap. Per exemple a Telefònica R+D ja va haver-hi un ERO fa una desena d’anys, una segregació a Indra i Ericsson el 2010 i un recent Pla d’Extinció de mutu acord que segueix en vigor (de més de 1200 ocupacions el 2008 amb prou feines queda la meitat), a pesar que la R+D ha de ser el futur de la companyia i de les polítiques d’ocupació al país. De fet àdhuc s’ofereix al seu web «formar part de Telefònica R+D i estar en contacte amb un entorn innovador».
Simultàniament al procés d’anihilació de plantilles s’ha vingut produint un altre d’externalització de serveis, creant o augmentant els subsectors de les telecomunicacions. Molts dels treballs i tasques d’atenció i venda en centres de trucades (abans telemarqueting) i d’instal·lació i manteniment de xarxes, equips i serveis, que sempre van ser activitat principal de les operadores de telecomunicació, han sofert un imparable procés de outsorcing. Amb el pretext, una vegada més, de la reducció de costos en honor de la competitivitat i de la suposada especialització de plantilles, les operadores subcontracten aquestes matèries al millor postor –o el més barat-, que al seu torn ha de fer decaure els salaris i les condicions del seu personal, incloent la seguretat i la salut laboral, per optar al llaminer contracte. Així neixen els call centers de treball semiesclau i els falsos autònoms de jornades interminables, és a dir, la precarització absoluta (2).
La disminució de plantilla, màxime si és irregular geogràfica o departamentalment, condueix al tancament de centres i serveis que, llavors, no queda més remei que externalitzar. Est és el conegut mètode col·laboratiu entre la reducció de plantilles i la subcontractació per deteriorar el mercat laboral fins i tot en un sector tan estratègic, substanciós i generador de riquesa com el de les telecomunicacions. A més el tandem reducció-outsorcing deixa als qui àdhuc romanen en l’empresa a la disposició de RRHH «amb el curriculum en la boca», la qual cosa realimenta l’opció d’acollir-se a un pla de reducció. Així ha succeït a Telefónica R+D amb tancament d’activitats com Product Engineering, UX, SmartCities, Comunicacions, Serveis Financers, Smart Home… un subtil mètode de pressió, al costat d’una política d’acomiadaments ’a comptagotes’, per provocar la necessitat d’adherir-se al programa de sortida.
Tot això en el sector econòmic pròsper-plus i de major present i futur de l’estat, en una empresa amb beneficis que retribueix com cap de l’IBEX als seus inversors i presidida pel millor conseller delegat d’Espanya segons Forbes. No és estrany que les companyies «de capital de risc», «gestores d’actius», «fons voltor» o com se les vulgui anomenar, en aquest casino que anomenen parquet, es facin amb el control de tota operadora cotitzada. En els últims mesos, l’americana Blackrock s’ha convertit en el primer accionista de Telefónica i també ho és de Vodafone; a Orange, BT i AT&T és el segon…
A la CGT seguirem lluitant contra aquestes polítiques de destrucció i degeneració del mercat laboral, perquè les treballadores i treballadors necessitem treballar en unes condicions dignes, que es compti amb totes, sense forçar abandonaments anticipats. Ja va haver-hi certa alarma social quan una multinacional com Telefónica va acomiadar a costa, en part, de les arques públiques i, avui, segueixen destruint i precaritzant en un país on a partir dels 40 ja no trobes ocupació i on la joventut no té més expectativa que el treball escombraria o l’emigració laboral. La falta d’escrúpols i la cobdícia són el fonament de les decisions econòmiques i empresarials?
(1) En Telefònica d’Espanya, la filial de telefonia fixa, en 1998 i principis de 1999 més d’11.600 llocs en un ’pla’ de prejubilacions-desvinculacions (no ERO), que heretava i ampliava un altre de 1996.
Durant el conveni col·lectiu 99-00, període en el qual es va produir la substitució del president Vilallonga per Alierta, es va produir la destrucció de més de 10.800 llocs de treball.
Entre el 2003 i 2007 es va produir la major destrucció d’ocupació durant la vigència d’un mateix conveni, uns 13.900.
Des de 2011 i fins al 2013, l’eliminació d’altres 6.830 contractes. Com l’estat va canviar la legislació perquè les empreses amb beneficis paguessin el cost de desocupació dels seus acomiadaments, d’ara endavant s’aprofitarà una altra figura de destrucció-sense-destruir: el Pla de Suspensió Individual (PSI) on no hi ha ’atur’ que pagar en tant que, en rigor, no hi ha acomiadament.
L’actual PSI, de 2016 a 2018, que afecta a les empreses del Grup a Espanya amb plantilles més nombroses (Telefónica d’Espanya, T. Mòbils i T. Solucions), estima descarregar més de 7.000 llocs (a data d’avui ja se supera la meitat d’aquesta xifra). La compensació: 68% del salari al mes per als empleats amb una edat mínima de 53 anys i una antiguitat de 15 anys (sou idèntic al del ERO 2011-2013 i 2% inferior al del 2003-2007).
(2) Ara es troba en tràmit parlamentari (fins al 17 de febrer en la Comissió d’Ocupació del Congrés) una Proposició de Llei de modificació de l’article 42.1 de l’Estatut dels Treballadors per garantir la igualtat en les condicions laborals dels treballadors subcontractats. La seva evolució es preveu de curt recorregut ja que ha de passar pel senat, on el Partit Popular, que ja ha expressat el seu total rebuig, té majoria absoluta.
Sindicat Federal de Telefónica de la CGT
http://cgt-sft.org/
https://twitter.com/cgtmovistar