- Avala que els processos selectius i la indemnització establerta en la llei Iceta no són sanció a l’abús de temporalitat. Fins i tot avala que els tribunals de justícia no atenguen les sentències del Tribunal Suprem que permeten l’abús de la temporalitat per part de les administracions. Finalment, permet la conversió del personal interí en indefinit.
- CGT consigue la primera sentencia de fijeza en base a la sentencia del TJUE
La sentència de 13 de juny de 2024 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), referent als casos acumulats C-331/22 i C-332/22, anul·la la jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem i la Llei 20/2021 . Després, el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ja ha declarat que pensa desacatar la jurisprudència europea.
Aquesta sentència reitera una vegada més allò repetit per sentències prèvies del mateix TJUE, indicant que els processos selectius de caràcter obert no són sanció vàlida per la seva incertesa, com tampoc ho és la indemnització de 20 dies per any amb un topall de 12 mensualitats, per ser clarament insuficient, a més d’anar lligada al cessament. D’aquesta manera, la Llei 20/2021 perd la vigència que el Govern al seu dia va pretendre donar-li i que només va servir com a cortina de fum per a la recepció de fons europeus.
A més, tal com va passar amb la sentència del 22 de febrer de 2024, fa una crida al no compliment a tots els jutges respecte a la jurisprudència del Tribunal Suprem per a la defensa de l’efectivitat de l’Acord Marc, remarcant que, si calgués , s’hauria de modificar aquesta jurisprudència i fins i tot els preceptes constitucionals que ho impedeixin. També indica que, davant de l’absència de mesures que dissuadeixin i resarcen de l’abús a l’ordenament intern, la fixesa hauria de ser una solució vàlida.
Només uns instants després de fer-se pública la sentència, el ministre Escrivà ha fet declaracions defensant l’èxit dels processos d’estabilització que estan deixant al carrer moltes més empleades de les que estan estabilitzant. Ha afegit que la sentència no és aplicable, la ignora, i que fins que el TJUE no respongui a les prejudicials del Tribunal Suprem, la seva política serà la inacció, sumint en el caos i la inseguretat jurídica més d’un milió d’empleades, quan hauria de legislar per transposar a l’ordenament intern la Directiva 1999/70/CE. Encara que sigui amb 25 anys de retard.
Novament, torna a donar la solució a què es feia referència en les prejudicials que han donat a llum aquesta sentència, a la qual s’al·ludeix al punt 112 i per la qual cosa el TJUE sentencia el següent: “mancant mesures adequades en el dret nacional per prevenir i, si escau, sancionar, d’acord amb la clàusula 5, els abusos derivats de la utilització de contractes successius o relacions d’ocupació de durada determinada, la conversió d’aquests contractes successius o relacions d’ocupació de durada determinada en contractes o relacions d’ocupació per temps indefinit pot constituir aquesta mesura, sempre que aquesta conversió no impliqui una interpretació contra legem del dret nacional”; ja que no pot ser un impediment aquest requisit de contra legem sobre persones que ja van accedir a la funció pública mitjançant processos selectius complint els principis digualtat, mèrit, capacitat, publicitat i celeritat, art.10 TREBEP, i per tant complint lart. 23.2 CE, pràcticament la totalitat del personal temporal en abús de temporalitat.
D’aquesta manera, preveiem que la solució definitiva vindrà determinada per l’activació de “Chap”, infracció oberta contra l’Estat espanyol el 2013, per l’incompliment reiterat i la manca de transposició de l’Acord Marc, per part de la Comissió Europea i les consegüents multes coercitives.
El TJUE condemna eternitzar el temporal i indemnitzar-lo
El TJUE rebutja el sistema actual espanyol per reprimir l?abús de la temporal. Així, no considera adequat que es faci mantenint l’afectat al lloc fins a la convocatòria pública i resolució del procés selectiu, seguit després de la compensació econòmic amb un límit màxim.
A més, la Sala comunitària considera que procedir òptim és convertir aquesta contractació temporal abusiva en contractes fixos. És més, insta l’Administració espanyola a efectuar aquesta conversió en fixos com a penalització per la situació anòmala que fa anys que afavoreix.
Això sí, el TJUE no s’immiscueix en com s’han de convertir els contractes. I, finalment, deixa en mans de la Justícia Espanyola l’aplicació d’aquest correctiu, sense obrir cap via directa.
Des de CGT tenim molt clar, ja que així ho repeteix contínuament el TJUE en la seva jurisprudència i en diverses ocasions en aquesta mateixa sentència, que la solució passa per dotar de caràcter indefinit totes les afectades davant l’absència de mesures sancionadores i rescabalades en el nostre ordenament intern . Per això el Govern ha de legislar, per acabar amb tanta inseguretat jurídica i tant de patiment innecessari per part de les víctimes, que alhora reverteix en la ciutadania danyant quantitativament i qualitativament la qualitat dels Serveis Públics. La CGT convocarà assemblees de personal interí per a tractar els efectes que pot tindre sobre l’estabilitat del col·lectiu interí, així com les mesures que es podran prendre a partir d’ara.