La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, mentre participava en un acte organitzat per Nova Economia Forum, ha exposat la intenció de l’Executiu de dur a terme una Reforma de la Incapacitat Temporal (baixes laborals), perquè siguin de més flexibilitat en algun dels seus supòsits, i que aquestes permetin incorporar-se a l’activitat laboral encara estant malalt.
Segons ha explicat la ministra Saiz, aquesta reforma s’emportarà des de «la voluntarietat i la garantia de la salut i la seguretat», declarant que hi haurà supòsits en què algunes persones de baixa puguin incorporar-se a treballar, posant com a exemple els tractaments de càncer o els casos de pluriactivitat, on la baixa pot impedir treballar en una de les feines però no en l’altra.
Mancant més informació sobre això i que aquesta nova proposta es posi en negre sobre blanc, la idea de reformar la llei d’incapacitat laboral, perquè persones treballadores amb una malaltia o amb una situació que requereixi baixa mèdica pugui incorporar-se a la feina si a aquestes se’ls adapta el lloc, ens sembla un disbarat absolut que ataca directament la salut de les persones treballadores.
Des de CGT volem recordar que les baixes mèdiques les expedeix un facultatiu, és a dir, una persona formada, amb estudis en medicina i prou experiència per determinar que una persona no pot exercir la seva feina. La idea de «flexibilitzar» les baixes laborals, el que faria és posar en perill la recuperació de les persones treballadores que es troben de baixa, i per descomptat, posar en safata a la patronal l?aprofitament d?aquesta reforma perquè aquestes persones segueixin treballant sota un suposat canvi o adaptació del lloc de treball, cosa que per experiència sabem de sobres que molt poques vegades es duu a terme. Més precarietat i neoesclavisme laboral.
Des de CGT no només critiquem aquesta nova ocurrència «flexible» del Govern, la qual esperem que no vagi més enllà de la fanfarronada exposada per la ministra en un esmorzar amb empresaris, sinó que exigim al Govern que si realment el preocupa l’augment del cost econòmic de les baixes laborals el que ha de fer és ser més vigilant amb les empreses que de manera sistemàtica incompleixen amb la LPRL (Llei de Prevenció de Riscos Laborals) que provoca risc en la salut de les persones treballadores, i per altra banda, portar a cap polític que permetin una millora de la salut de les persones treballadores i una conciliació real de la vida laboral i familiar/personal, cosa que sens dubte baixaria, i molt, els nivells d’estrès i d’ansietat entre altres patologies, que genera a les persones.
Les mesures són clares, i des de CGT ho exigim des de fa anys: reducció de la jornada laboral de manera substancial mantenint el mateix salari, augment de l’SMI que s’aproximi a la mitjana europea, i mesures reals que facin que la conciliació de la vida laboral i familiar no sigui una quimera.