Fins ara, com s’actualitzaven les pensions?
Des dels anys 1980s, els i les pensionistes tenien dret a la revalorització anual de les pensions segons l’Índex de Preus al Consum (IPC), per tal de garantir el manteniment del seu poder adquisitiu.
Però els darrers quatre anys, via Real Decret, aquesta revalorització anual de les pensions a segons l’IPC s’ha deixat en suspens, malgrat que la llei encara estava en vigor (art. 48 LGSS). El primer en fer-ho va ser el govern socialista, l’any 2011. Posteriorment el govern de Rajoy ha continuat sense compensar l’increment de l’IPC dels anys 2012, 2013, i ara el del 2014. Com a conseqüència, aquests darrers anys els pensionistes han anat perdent poder adquisitiu.
Però finalment aquest darrer desembre de 2013 el govern del PP s’ha atrevit a derogar la llei de revalorització anual de les pensions segons l’IPC, que ha estat substituïda per procediment nou i complexe.
I ara, com es revaloritzaran les pensions?
La nova fórmula per determinar la revalorització de les pensions té en compte diferents dades. El resultat de la seva aplicació en cap cas pot ser inferior a un augment de la pensió del 0,25%, ni superior a l’augment de l’IPC més un 0,5%.
Per comprovar el resultat d’aquesta formula, només cal destacar que el primer any de la seva aplicació per part del govern ha comportat que l’any 2014 les pensions només pugin el mínim corresponent del 0,25%. És previsible que en els propers anys la seva aplicació resulti en augments d’entre el 0,25% i el 0,5%, clarament inferiors als de l’IPC.
Alhora, aquesta mateixa norma introdueix l’anomenat “factor de sostenibilitat”, que estableix que a partir de l’any 2019, en cas d’augment de l’esperança de vida, les pensions aniran disminuint de forma real.
Quines implicacions té aquest canvi?
Per tant, en els propers anys les pensions ja reconegudes aniran perdent progressivament i de manera gradual poder adquisitiu. Alguns estudis han determinat que en els propers 15 anys les pensions previsiblement perdran un 28% del seu poder adquisitiu. La pròpia Ministra d’ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va declarar durant la presentació de la nova llei que en els propers 9 anys calculen pagar 33.000 milions d’euros menys en pensions ja reconegudes i progressivament devaluades, a pesar de que els estudis més imparcials augmenten aquesta xifra a més de 80.000 milions d’euros.
En els darrers tres anys, des d’inicis del 2011 amb el pacte en que el govern Zapatero va arribar amb els sindicats CCOO i UGT, l’executiu central havia legislat per disminuir fins un 30% les noves pensions, la dels actuals treballadors que accediran a la jubilació en els propers anys. Però ara ha collat encara més el futur i el benestar de la gran majoria de la població: s’ha atrevit a disminuir cada any les pensions ja reconegudes, reduint el seu poder adquisitiu i devaluant-les per llei.
El missatge del govern a la classe treballadora és clar. Treballareu més anys, per percebre pensions més baixes, i que a més a més cada any es devaluaran més i més. Es tracta, sens dubte, d’un atac sense precedents al sistema públic de pensions que en el futur afectarà, especialment, als treballadors que ara estan en actiu.
Full informatiu editat per la CGT a Catalunya