Avui, 11 d’octubre, està convocada una jornada d’accions contra els acords de lliure comerç. La Unió Europea defensa que aquests acords generaran llocs de treball, però la CEPR, think tank fundat per agents financers, estimen que el TTIP suposarà una pèrdua d’entre un i dos milions de llocs de treball.
Mentre els mandataris d’Alemanya i França discuteixen a Milà a compte del pressupost per a l’anomenada garantia juvenil, un acord per combatre la desocupació juvenil, els moviments socials europeus, organitzacions de la societat civil, sindicats i grups ecologistes, es mobilitzen aquest dissabte contra l’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió, conegut arreu del continent per les seves sigles en anglès: TTIP, un acord que, de tirar endavant, transformaria el mercat d’Europa i Estats Units i que tindria efectes profunds sobre l’ocupació.
Dissabte 11, desenes de ciutats de l’Estat espanyol i 300 europees estan convocades en una manifestació que inclou així mateix el rebuig a la pràctica del fracking ia altres acords comercials que s’estan negociant actualment: el CETA –acuerdo bilateral entre el Canadà i la UE -, el TISA –Acuerdo sobre el Comerç de Serveis, que la UE tramita paral · lelament amb dues desenes de països, entre ells Estats Units, Austràlia, Japó, Austràlia, Mèxic i Canadà– i l’Agenda Corporativa de Lliure Canvi.
Però, ¿quin efecte tindran aquests acords sobre l’ocupació? El secretari d’Estat de Comerç espanyol, Jaime García-Legaz, ha estat el més agosarat a l’hora de llançar una xifra. Segons García-Legaz el TTIP «permetrà crear» 144.000 nous llocs de treball a Espanya. No obstant això, els estudis seriosos sobre el tema estimen un desplaçament de les forces del treball que suposarà pèrdua de llocs de treball. El 22 de setembre, John Hillary director de Campanyes de l’ONG War on Want publicava un post, traduït a l’espanyol per Zona Esquerra, acompanyat d’un document de «caça de mites del TTIP» en què es calcula, basant-se documents amb els quals treballa la pròpia UE, que, amb un escenari caut, es perdran un milió de llocs de treball a Europa i Estats Units. En un escenari de risc la pèrdua de llocs de treball sobrepassaria, segons va publicar el març de 2013 al Centre for Economic Policy Research de Londres, think tank format per agents de la banca, la pèrdua podria arribar als dos milions de llocs de treball destruïts en els dos continents.
L’estudi, de març de 2013, que va ser encarregat per la Unió Europea, estimava que entre un 0,2% i un 0,5% la població europea que es veurà obligada a canviar de sector i buscar una altra feina. Això, explica Tom Kucharz, afectarà especialment a aquells sectors industrials que estan en desavantatge davant EUA: ramaderia, producció de fertilitzants, equips de transport i el sector del metall, així com en els sectors primaris, com la fusta i productes de paper , els serveis a empreses i de comunicació.
La Unió Europea «contestar» al document del CEPR dient que les exportacions suposaran un augment de diversos milions de llocs de treball, però la Comissió ha reconegut la possibilitat que l’associació provoqui perjudicis «prolongats i considerables» per a les persones treballadores a Europa, ja que, com explica Kucharz el tractat comercial «fomentarà que les empreses es proveeixin de productes i serveis als Estats Units on les normatives laborals són menys exigents i els drets sindicals simplement no existeixen». No hi ha referències tractant-se d’un acord que afecta molts àmbits de la vida, però, en la seva avaluació del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, signat entre el Canadà, EUA i Mèxic, la mateixa CEPR parla sense embuts del «deteriorament significatiu en el mercat laboral «experimentat a Mèxic en els anys de vigència de l’acord, fins i tot tenint en compte la deficiència en el mesurament de l’ocupació al país centreamericà.