Dos anys de congelació salarial , flexibilitat de jornada , doble escala salarial , hores extres obligatòries … són alguns dels » èxits» del Conveni 2014/2018
Dos reunions han estat suficients perquè la direcció de Ford Espanya aconsegueixi un avantatjós conveni que durarà cinc anys (2014/2018) i que regularà salaris i condicions laborals a la fàbrica d’Almussafes i les oficines de Madrid (més de 8.000 treballadors en total ) . La primera reunió , merament formal , es va celebrar el passat 16 de desembre; l’altra , l’última, aquest 23 de gener. L’únic que han acordat en aquest procés » negociador » és incloure el pacte assolit el passat mes d’abril per l’empresa i els sindicats UGT i CCOO abans que finalitzés el conveni 2009/2103 , l’anomenat Acord de Competitivitat , representant importants retallades per a la plantilla .
Per part de CGT , ja en la primera reunió es va lliurar a la Comissió Negociadora una Plataforma amb les reivindicacions que el sindicat considera justes i que comparteix molta gent, encara que com era d’esperar , tant la direcció com els sindicats UGT i CCOO van fer cas omís d’aquestes propostes . La veritat és que resulta difícil entendre la postura de la majoria absolutista del Comitè , que regala les millores econòmiques i socials conquerides per la plantilla durant anys, sobretot quan és la mateixa empresa la que està fent unes immillorables previsions de vendes i fabricació .
Com a conseqüència de l’Acord de Competitivitat , que ara es converteix en Conveni Col · lectiu 2014-2018 , s’aplicarà la revisió salarial del 0’3 % corresponent a 2013, la pujada més miserable de tota la història de Ford Almussafes . I és que estem parlant d’un augment mitjà aproximat d’uns 5 € al mes . A això cal afegir que els sous per al 2014 s’han congelat, i que el 2015 no hi haurà pujada salarial , quan l’any 2016 es revisin els sous , ho faran només un 0,3% respecte al que es cobrava en 2012. Dit d’una altra manera : per a un grau 6 , el sou brut anual en 2016 haurà augmentat al voltant d’ uns 85 €.
Però amb ser greu la pèrdua de poder adquisitiu , en un període en què Ford té previsions de nous models i quantiosos beneficis , no és l’únic retallada que la plantilla de Ford patirà. Vegem altres aspectes previstos :
• Desregula completament la jornada laboral a voluntat de l’empresa i , tal com recull l’acord , l’única participació de la Representació Social serà per «estudiar » la manera millor i més fàcil de fer-ho .
• Limita a tres quinquennis el plus d’antiguitat que podran cobrar els nous treballadors , amb independència que arribin a romandre en la plantilla 35 anys o més .
• Crea, més que una doble escala salarial , una escala salarial múltiple amb nous » salaris d’incorporació » per sota del grau 1 , podent donar-se el cas que en un mateix grup hagi companys fent la mateixa feina amb cinc graus salarials diferents (20.750 € anuals , 22.900 € anuals , grau 3 , grau 5 i grau 6).
• Redueix el més de jornades industrials , ja que la majoria de les que treballin no pagarà o es reduirà la quantia del plus.
• Confirma la desaparició del servei de menjadors i la corresponent ajuda de l’empresa en el preu del menú .
• També deixa els nous empleats sense el dret a percebre la subvenció de l’empresa al Pla de Previsió per a la Jubilació ( l’1% de cada nòmina ) .
Per tot això , des de la Secció Sindical de CGT a Ford assenyalen que no només s’han negat a subscriure semblant retallada als drets dels treballadors , sinó que « lamentem que hagi sindicats que es prestin amb tanta facilitat i precipitació a avalar els plans de Ford per precaritzar les condicions salarials i laborals de tota la plantilla , buscant amb això el constant augment dels beneficis empresarials «.