- Test de salud mental: http://bit.ly/TestCGTSaludMe
En general, passem gran part del nostre dia a dia als centres de treball desenvolupant la nostra activitat laboral. Això converteix l’àmbit laboral en un dels principals escenaris on es poden donar condicions que alterin i influeixin de manera negativa a la nostra salut mental.
El 34% de la població a Espanya pateix algun problema de salut mental, cosa que afecta més les dones. L’ansietat, la depressió i els trastorns del son són els problemes més freqüents. Una altra dada demolidora és que cada dia se suïciden 11 persones al nostre país, segons dades provisionals 3.952 persones es van suïcidar el 2023.
La salut mental ha esdevingut un problema de primer ordre en Salut Pública. Segons les dades recollides a l’Informe de l’SNS 2023 del Ministeri de Sanitat, una mica més d’un terç de la població pateix algun problema en salut mental, amb xifres superiors en grups d’edat per sobre dels 50 anys (40%) i en majors de 80 anys (50%).
Els trastorns d’ansietat poden afectar un 10% de la població –una mica menys en trastorns del son i gairebé la meitat en trastorns depressius– amb un increment clar de tots els processos des de l’any 2016, i amb un augment del consum d’ansiolítics, sedants, hipnòtics i antidepressius de manera progressiva a nivell de població general. Són problemes que poden perjudicar totes les edats, amb una durada mitjana-llarga, i que comporten una important prevalença. Aquest tipus de malalties provoquen un alt impacte a la societat, en recursos assistencials, repercussió laboral, atur…
Tots coneixem persones treballadores estressades pels alts ritmes de treball, la connectivitat permanent, la impossibilitat de desconnectar o la sobrecàrrega de tasques i l’alta intensitat de les mateixes. Tampoc no podem oblidar aquelles que pateixen assetjament i violència laboral, cosa que els provoca quadres depressius i d’ansietat, ni aquelles que ja pateixen una malaltia mental i que afronten la feina cada dia amb l’estigma que això suposa.
Un 48% de les persones treballadores a Espanya declaren estar exposades a una gran pressió de temps o sobrecàrrega de feina, estant per sobre de la mitjana europea (46%). Un 19% diuen que estan exposats a la violència o als abusos verbals per part de clients, pacients, alumnes, etc., davant del 16% de la mitjana de la Unió Europea. A més, un 37% declara patir estrès, depressió o ansietat causats per la feina, igualment sent la dada d’Espanya superior a la mitjana de la UE (27%).
No obstant això, hi ha robustes evidències que entre les causes socials dels trastorns de salut mental hi ha l’exposició als riscos laborals psicosocials a la feina, que es defineixen com aquells riscos derivats de les deficiències en el disseny, l’organització i la gestió del treball, i molt lligades a un model de gestió empresarial que basa la seva rendibilitat fonamentalment en la intensificació del treball, i que, a més, mostra importants desigualtats en funció de la classe ocupacional o el gènere. És a dir, es tracta de riscos que són evitables o modificables, canviant les deficiències organitzatives que els originen.
Aquests aspectes formen part essencial de la taula de diàleg social que actualment aborda la reforma normativa en seguretat i salut a la feina ia la qual hem portat dos temes imprescindibles, d’una banda la necessitat de legislar de manera particular sobre l’exposició als riscos psicosocials, i abordar-ho, com a la resta de riscos laborals sota la premissa de fer prevenció en origen, i en segon lloc la modificació urgent del RD 1299/2006 referit al quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social per, entre d’altres modificacions, incorporar els danys a la salut mental al quadre, perquè tots els trastorns mentals provocats pel treball siguin considerats com a malaltia professional.
El número registrat de forma provisional a l’INE per a l’any 2023 va ser de gairebé 4.000 suïcidis, aproximadament dos terços van ser homes. Si prenem les xifres a nivell mundial, el suïcidi es considera la segona causa més freqüent de mort entre els joves.
Per resoldre aquest problema, cal actualitzar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per adaptar-la a les noves realitats del treball i millorar la gestió a les empreses dels riscos psicosocials amb l’objectiu de garantir la protecció de la salut mental dels treballadors.
Per a CGT, els riscos que no es detecten no es preveuen, aquests riscos psicosocials queden fora d’aquesta identificació i anàlisi. I, en cas de dur-se a terme l’avaluació de riscos psicosocials, aquesta ha estat fruit de la insistència dels delegats i delegades de prevenció que, moltes vegades, es veuen obligats a recórrer a la ITSS perquè l’empresa accedeixi a la seva petició .