També proposa apujar el temps per cobrar la
pensió màxima i canviar el vincle amb l’IPC.
Un informe remès per Ocupació advoca per endarrerir l’edat de
jubilació.
També proposa apujar el temps per cobrar la pensió màxima i canviar el vincle amb l’IPC.
Les mesures entren en les possibles
conseqüències de la revisió del factor de sostenibilitat I ara arriba la gran reforma de pensions
Data de caducitat per a les
prejubilacions
Informe sobre el factor de sostenibilitat
El Govern ha creat un grup d’experts perquè l’ajudi a definir la gran reforma de pensions que
s’acosta: la creació del factor de sostenibilitat. Però més enllà del que diguin aquesta dotzena de savis, l’Executiu té
clars diversos conceptes. Primer pretén que afecti tots els jubilats, presents i futurs, segon, sap els canvis que vol i la
seva adreça: augmentar l’edat de jubilació-planteja la possibilitat que vagi més enllà dels 67 anys després de 2027 -,
deslligar la marxa de les pensions de l’IPC i exigir més temps cotitzat per cobrar la totalitat de la pensió. Poques
opcions més caben quan es parla de crear una fórmula automàtica que s’ajusti els paràmetres bàsics d’un sistema de pensions,
l’anomenat factor de sostenibilitat. Potser una, pujar els ingressos, és a dir, més cotitzacions. Però el mateix document
de la Seguretat Social que apunta les línies a seguir descarta aquesta última.
El grup de 12 experts es va reunir per
primera vegada el passat dimecres. Dos dies després els seus components van rebre una memòria, de 51 pàgines, titulada
Informe sobre el factor de sostenibilitat , en què la Seguretat Social assenyala la direcció partint del que han fet altres
països de la Unió Europea. L’informe no planteja un catàleg de reforma tancat. Posa sobre la taula els paràmetres a
modificar i assenyala diverses opcions per a cada cas. Però sí que deixa un punt molt clar: vol que aquesta vegada la
reforma afecti pensionistes presents i futurs. «El factor de sostenibilitat hauria d’afectar les pensions inicials ia les
existents», apunta a la pàgina 14.
Aquesta frase no és intranscendent. Si la reforma afecta només als jubilats futurs, l’estalvi que
procedís d’ella es notaria molt poc al començament. En canvi, si ja ho noten els jubilats actuals augmenta el seu potencial
d’estalvi des del principi.
Báñez diu als sindicats que aquest divendres no es tocaran ni les pensions ni l’atur En la mateixa
oració, el document matisa: «Les modificacions aprovades fins a la data a la UE incideixen de manera més específica sobre
les pensions inicials». Però no tanca el paràgraf sense deixar clar fins i tot per on pot afectar la reforma als
pensionistes actuals: «Hi ha mecanismes de modificació dels sistemes d’indexació». És a dir, que el Govern vol acabar amb
la relació directa que hi ha entre la marxa de l’IPC i l’actualització anual de les pensions.
«La revalorització de pensions suposa un
cost molt important per als sistemes de Seguretat Social», continua el document. Per demostrar-ho, posa xifres: dels
gairebé 100.000 milions d’euros que es van gastar en pensions contributives el 2011, 26.860 procedien de les revaloracions
anuals.
I què
proposa l’Executiu per alleujar la càrrega? Apunta dues possibilitats. La primera presa com a exemple el que passa a
Alemanya, on a més dels preus es té en compte la relació entre cotitzants i pensions. La segona planteja que es tingui en
consideració la marxa del PIB, els ingressos i la ràtio cotitzants / pensions, el que es tradueix en «una possible
proposta» d’usar una relació entre ingressos i despeses de la Seguretat Social. En l’exercici de simulació que fa el
document, es mostra que qualsevol de les dues fórmules s’hagués traduït en els últims anys en increments menors que
l’IPC.
Canviar el
mecanisme d’actualització anual pertoca només a un paràmetre. Però hi ha dos més que probablement acabaran canviant amb el
factor de sostenibilitat. Un d’ells és l’edat de jubilació, que l’Executiu planteja que vagi més enllà de l’edat legal de
jubilació als 67 anys després de 2027, quan acaba el període transitori que ha començat aquest any i que anirà elevant
l’edat de retir gradualment de 65 anys a 67. Seria ja el 2028, cinc anys abans del que preveia la reforma de pensions del
2011. S’hi recollia l’obligació de crear el factor de sostenibilitat en 2027, que actuaria per primera vegada en
2032.
No és l’única
possibilitat que planteja aquest document sobre canvis en l’edat de jubilació. El Govern també obre la porta a no moure als
67 anys com a edat legal, però compensant amb l’opció d’acabar amb l’excepció que permet retirar-se als 65 anys quan un
treballador acumula una carrera de cotització llarga (38,5 anys).
Finalment, la Seguretat Social proposa exigir més de 37 anys per
tenir dret a cobrar la pensió completa. De fet, l’informe fa referència al fet que a Europa el llistó sol estar en 40
anys.
Totes
aquestes propostes acabaran es van a analitzar pel comitè d’experts, que elaborarà el seu propi informe a finals de maig.
D’aquí passarà al Congrés, on el Govern pot tirar endavant les seves propostes assentat en la seva majoria
parlamentària.
FONT: ELPAIS.COM
Informe «sostenibilitat» de les pensions:
[slideshare
id=20155748&style=border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;&sc=no]
avalat per ex gral. de ccoo jose m.fidalgo