dates, la classe política europea ens ha amenaçat a tota la població amb un nou tractat que redefineixi a la Unió Europea.
El Pacte Fiscal subscrit pels països de la UE, amb excepció del Regne Unit, aboca els més de 500 milions de persones que
habitem la UE27 a una situació insuportable en condicions de vida, de treball i de qualitat mediambiental.
ratificades per la cimera de la UE.
interessos, per sobre de qualsevol altra despesa social, mentre que els banquers i especuladors s’enriquiran encara més a
costa de la privatització dels sistemes públics de pensions, de la sanitat i de l’educació.
els interessos generals de la població, de voler cobrir les necessitats socials (pensions públiques, salut pública,
educació pública, prestacions de desocupació, prestacions a la dependència, etc.), amb criteris de justícia social i
redistribució de la riquesa social i posin en risc el dèficit del 0,5%, seran «castigats» amb multes del 0,2% del seu PIB,
alhora que el Consell de la UE, podrà intervenir els seus pressupostos al mateix temps que corregir-los.
dates de jubilació, apropant-les als 67 anys, al mateix temps que exigint majors anys de cotització per tenir dret a
jubilar-se als 67 anys.
corrent en les seves plantilles d’empleats/des públics, reduint despeses i serveis públics, destruint ocupació i rebaixant
els seus salaris.
treball en dos sentits. D’una banda, reducció dels costos salarials, deslligant els increments salarials del cost de la vida
i creant contractes de treball, no ja «escombraries» sinó de cost gairebé «0» per a l’empresariat, en ser el/la
treballadora qui pagarà la cotització si vol.
de la Negociació Col·lectiva: que les empreses decideixin una per una quines són les condicions laborals i els preus que
paguen per salaris.
empobrir i precaritzar encara més, als treballadors i treballadores de l’estat espanyol amb una nova Reforma Laboral,
pactada o no pactada.
PSOE i avalada per tota la classe política (excepció d’IU, ERC i BNG), amb el PP al capdavant i l’empresariat, els
acomiadaments per qualsevol causa han augmentat al facultar els empresaris disponibilitat unilateral del contracte de
treball i abaratir l’acomiadament fins a extrems indecents.
persones i les contractacions totals, les fixes i les temporals, són les menors en tot el cicle de la crisi.
vida, perdent novament poder adquisitiu i van ja quatre anys.
fiscal ha seguit un camí invers als ingressos: empresaris, executius, directius, cada vegada tributen menys i les persones
assalariades ja suportem més del 85% del total de la recaptació.
més alta dels últims 30 anys, situant-se l’estat espanyol en desigualtat per sobre de la mitjana de tota l’OCDE.
robatori, l’espoli del de tots i totes, del comú, de la sanitat, educació, cures, treball, rendes suficients, pensions
suficients i per a això es fa necessari que els milions i milions de persones precaritzades, empobrides material i
psicològicament, trenquem la por i el terror a què ens sotmeten els empresaris, la classe política, els poderosos i lluitem
amb esperança per un altre món, una altra societat, on el repartiment de la riquesa social i del treball, és un primer pas
per sortir d’aquesta crisi d’un sistema capitalista que ens porta a la barbàrie.
ato-los-mercados%E2%80%9D