Una sentència condemna a Ford España per vulnerar la llibertat sindical de CGT al “sobrerepresentar” als seus afiliats entre els afectats pels ERO i “infrarepresentar-los” en les promocions.

Es tracta d’una sentència pionera

pel fet que reconeix una discriminación sindical no puntual, sinó perllongada en el temps. Raúl Maíllo (advocat, Gabinet

Jurídic CGT), Mariano Bosch (CGT-Ford) i Antonio Pérez Collado (Secretari General CGT-PV) han donat una roda de

premsa.
Una sentència condemna

a Ford España per vulnerar la llibertat sindical de CGT el “sobrerepresentar” als seus afiliats entre els afectats pels ERO i

“infrarepresentar-los” en les promocions.

Ha quedat demostrat que la Direcció de Ford España

va perjudicar als treballadors afiliats a CGT en l’aplicació dels tres Expedients de Regulació d’Ocupació (2008 a 2009)

així com en les promocions internes dels últims 8 anys. Ford ha sigut condemnada per açò a pagar una indemnització de 9.000

euros per danys i perjudicis al sindicat

La sentència dictada pel Jutjat d’alló social nº 10 de València suposa,

per fi, una limitació legal a la política de discriminació, vulneradora del dret fonamental a la llibertat sindical, que

Ford-España (Almussafes, València) porta anys escometent contra la Confederació General del Treball, sindicat reivindicatiu

i molest per a la multinacional.
Entre els fets provats destaca que en el tercer ERO (aplicat des del 5 de maig fins

al 23 de desembre de 2009), els afiliats a CGT van patir, proporcionalment, el doble de suspensions de contracte i les seues

jornades de regulació d’ocupació es van incrementar un 30% en comparació de la resta d’empleats (1.338 treballadors

afectats en total, és a dir, un 21,40% dels elegibles amb una mitjana de 51,06 jornades de regulació d’ocupació mentre que

els treballadors elegibles afiliats a CGT afectats van suposar un 45,86% amb una mitjana de 67,18 jornades).

Quant a l’aplicació del desenvolupament professional, en els últims 8 anys, sobre 1.568 promocionats només 23 han sigut

treballadors afiliats a la Confederació.

A partir d’aquests fets, i a pesar que el Ministeri Fiscal va pretendre

que el jutge desestimara la demanda, la sentència arreplega que “la desproporció en perjudici de CGT es perllonga en el

temps” i que suposa un indici de vulneració del dret a la llibertat sindical que “no resulta desvirtuat per l’empresa

demandada”, incapaç de demostrar que la selecció d’afectats per l’ERO respon a “criteris objectius”.
El mateix ocorre

amb la promoció interna que “és sensiblement inferior a la proporció de treballadors afiliats a CGT en Ford, sense que per

l’empresa es justifique un mètode objectiu per a la promoció”. És més, serveix de prova el testimoni d’un treballador que

“va promocionar quan es va donar de baixa en el sindicat demandant i es va afiliar al sindicat majoritari” (UGT).

El fallo, per tant, declara vulnerat el dret a la llibertat sindical de CGT i condemna per açò a Ford a abonar a la

central una indemnització de 9.000 euros així com a publicar la sentència en els seus taulons i pàgina web, responent així

al demandat per CGT. Respecte a la sol·licitud de declaració de nul·litat de l’actuació empresarial, el jutge la desestima

i argumenta que “podria aconseguir-se mitjançant la impugnació de l’ERO davant la jurisdicció contenciós-administrativa”.

Així mateix, encara que contra ella cap recurs, la sentència obliga a la multinacional a consignar els 9.000 euros

objecte de la condemna.
La Confederació General del Treball celebra el sentit de la sentència judicial. El

reconeixement que la política laboral de Ford aplicada amb els treballadors afiliats a CGT atempta contra un dret

constitucional, hauria de significar el cessament immediat d’aquest tipus de pràctiques. Cal recordar que Ford no s’ha

limitat a perjudicar de la manera provada en el judici a determinats treballadors pel fet d’exercir la llibertat sindical

i d’associació, sinó que ha arribat a l’extrem d’acomiadar injustament a la delegada i secretària general de CGT en Ford

Paqui Cuesta (el cas segueix en procés judicial).

Aquesta sentència pionera perquè demostra discriminació

sindical amb una actuació perllongada en el temps, va a ser posada a la disposició de l’Alta Direcció de Ford, del Comitè

Intern per la Diversitat de l’empresa (encarregat de vetlar per la no discriminació) i de totes les Institucions Públiques

que han desoït les repetides protestes del sindicat, reconeixent, subvencionant (Conselleria de Treball) i fins i tot

premiant (Universitat Politècnica) a una companyia que menysprea el dret a la llibertat sindical, contemplat en la

Constitució Espanyola.

L’organització sindical espera que es depuren responsabilitats i que aquesta sentència

supose un punt d’inflexió en el poder amb que les empreses retallen drets socials i laborals amb la inestimable ajuda dels

polítics sotmesos als dictàmens del capital.

Gabinet de Premsa CGT