- Un entusiasta equip de quinze persones fa possible RojoyNegroTV, que emet el segon dimarts de cada mes en directe al Canal 33 madrileny, un espai impulsat pel sindicat CGT
Tothom sap què ha de fer, quan i com. Malgrat el tràfec i la tensió propis dels darrers minuts abans l’emissió en directe, no es perd el bon humor. Són gairebé quinze persones –més de la meitat, dones- que, des del gener d’enguany, fan possible RojoyNegroTV (RNTV) cada segon dimarts de mes, en directe al Canal 33 madrileny i per streaming al lloc web del programa, rojoynegrotv.org. A la professionalitat amb que hi treballa l’equip se suma la motivació pròpia de l’esperit ‘amateur’. “El nucli dur sobre qui recau el treball més tècnic el formem quatre o cinc persones. Algunes provenen de la televisió de Castella-la Manxa, com el tècnic de so i el realitzador, que defensen la televisió pública manxega, la qual s’enfronta al mateix problema que té RTVE, i que abans va tenir TeleMadrid: les dobles plantilles”, explica Marcos Ferrero, coordinador del projecte RNTV, el qual ens rep uns dies després del darrer programa a la seu del comitè confederal de la CGT a Madrid, situada al benestant barri de Chamberí.
RNTV és, doncs, la veu de la CGT, si bé aspira a ser més coses, tal com il·lustra el mateix Ferrero: “Si no un referent, sí un punt de confluència del moviment obrer i llibertari, així com un espai per fomentar el pensament crític i trencar el mur de silenci que els mitjans oficialistes tenen entorn la CGT, o cap a informacions sobre col·lectius afins”. De fet, la majoria de col·laboradores del projecte RNTV no són ni afiliades al sindicat. “El projecte audiovisual de la CGT és un projecte obert”, sintetitza el coordinador del canal.
L’espai des d’on s’emet el programa de RojoyNegroTV cal buscar-ho lluny de Chamberí, en un quart pis situat en algun dels carrerons que envolten la placeta d’Antón Martín, llindar entre el barri de les Lletres i Lavapiés, on precisament es troba el monument en record als advocats laboralistes assassinats per l’extrema dreta l’any 1977 en un despatx del carrer Atocha. L’estudi de gravació pertany al Canal 33, “una televisió de proximitat de Madrid, que compta amb una graella molt diversa, des de capellans fins a anarcosindicalistes”, en paraules de Ferrero. “Primer vam proposar-ho a Tele-K (una cadena de televisió de Vallecas), per ser una mitjà social, sense ànim de lucre. Però RNTV no els encaixava a la seva programació perquè ja comptava amb moltes tertúlies, que és un format accessible per als qui no disposem de molts mitjans”.
“La llavor ja ha estat plantada”
Cada programa de RNTV ha tractat sobre una temàtica diferent: corrupció, repressió, manipulació als mitjans de comunicació, entre altres. En el cas de l’afer repressiu, el programa va comptar, entre d’altres, amb la presència de Rodrigo Lanza, ’Alfon’, Laura Gómez i Pablo Hasél. Cadascuna d’aquestes persones ompliria tota sola el minutatge d’un programa explicant la seva experiència. Tanmateix, la seva presència no és gens habitual en programes de televisió. “Les etiquetes de ‘contrainformació’, ‘alternatiu’, ‘militant’… Jo penso que, en realitat, som mitjans de comunicació. Els mitjans generalistes depenen dels bancs, nosaltres d’una entitat sindical, d’altres són una cooperativa. Però no deixem de ser mitjans de comunicació, que ens hem de mirar d’igual a igual”. Ferrero conclou que “la diferència és el contingut. Fer periodisme d’un mode obert, sense por, i sense amagar informació”.
L’altre premsa madrilenya
Avui en dia, a Madrid, els mitjans de comunicació per la transformació social viuen uns temps daurats, expressió que no pretén ser sinònim de ‘fàcils’. La proliferació de premsa escrita, ràdio i televisió que fomenten el pensament crític des de l’assemblearisme, és una realitat. En el cas televisiu, a més de RNTV cal recordar l’esmentada Tele-K. I a la premsa escrita, Diagonal destaca com a referència després del seu desè any d’existència, si bé actualment és seguit per una estela de publicacions tan diverses com ara Voces de Pradillo (diari local de Móstoles), Madrid15m (publicació de les assemblees sorgides quatre anys enrere, arran el moviment dels indignats), la cooperativa La Marea, Mongolia, o la publicació mensual gratuïta i obertament llibertària Todo por hacer, que hom pot trobar en els racons més insospitats de la capital del regne espanyol.
Per descomptat, també els mitjans radiofònics tenen la seva representació, com ara la veterana Radio Almenara o la més recent -també post-15M- Ágora Sol Radio. “Es podria dir que a hores d’ara ens trobem en un moment dolç pel que fa a mitjans de comunicació alternatius o lliures, si bé també és un moment molt difícil. Si el projecte de RNTV fracassés per manca d’acollida o per qualsevol altra raó, no passaria res. De moment, la llavor ja l’hem plantada”, reflexiona Ferrero. Mentre aquesta llavor segueix germinant, la televisió anarcosindicalista tornarà a emetre el pròxim 12 de maig a les 9 de la nit.