Els sindicats convoquen vaga per al
6 de febrer a Bankia i la resta de caixes nacionalitzades que van rebre el primer tram del rescat
europeu.
El Govern de Rajoy va complint fil per randa el Memorandum d’Enteniment (MoU) que va signar amb
l’Eurogrup el 20 de juliol de 2012 a canvi de 100.000 milions d’euros de rescat a la banca espanyola. Segons aquest
contracte, Brussel·les exigeix 10.000 acomiadaments solament en les quatre antigues caixes nacionalitzades de l’anomenat
’Grup 1’: BFA/Bankia, NCG Banc, Catalunya Banc (abans Catalunya Caixa) i Banc de València. Aquests acomiadaments es vénen a
sumar a la destrucció de 35.000 ocupacions en el sector en tres anys i mig.
Qui s’hagi llegit l’argot de la Comissió
Europea (CE) sobre el que anomena «plans de reestructuració dels bancs espanyols», s’adonarà que els diners públics que
rebran les entitats a través del MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat) serà a través de molta enginyeria financera, banc
dolent del maó inclòs, i a canvi d’estrictes condicions. Els estafats per preferents haurien d’assumir pèrdues (burden
sharing), no es garanteix res als clients (desnonats, hipotecats, pymes, estalviadors…) i caldrà acomiadar a milers de
treballadors. «Els plans preveuen salvaguardes per a limitar els falsejaments de la competència derivats de l’ajuda
estatal», diu el diktat de la CE de Durao Barroso i Joaquín Almunia.
Seguint el calendari marcat, l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de
Bankia, que afectarà a 6.000 dels seus 20.126 treballadors, es negociarà fins al 9 de febrer.
Davant les imposicions de l’entitat
presidida per José Ignacio Goirigolzarri, els sindicats ja han previst mobilitzacions des del primer dia de les
negociacions, segons una circular signada per Comfia-CC OO, UGT, ACCAM, SATE, CSICA i CGT. En concret, els sindicats de
Bankia, Banc de València i NGC Banc han convocat una vaga en el sector per al dia 6 de febrer. Les mobilitzacions però poden
arribar massa tarda, tenint en compte que l’ERO de Bankia finalitza tres dies després. A més a més, també han convocat
manifestacions en set ciutats de tot l’estat espanyol el dia 23 de gener, tal com van fer el passat 9 de gener quan van
reunir milers de persones, i aturades parcials pel dia 30 del mateix mes. Per la seva banda, CGT planteja una Jornada de
Lluita contra la Banca per a finals de gener.
Les condicions que de moment han transcendit de l’ERO de Bankia són les següents: acomiadament per
a 4.900 empleats, als quals oferiria una indemnització de 22 dies per any treballat i amb un topall màxim de 14
mensualitats. A més, es retallaran altres mil ocupacions d’entitats vinculades i cent treballadors seran cedits a
IBM.
A mesura que avancen les
negociacions, la posició de Bankia es va endurint, especialment per als treballadors que es quedin. La proposta inicial de
Bankia era d’una reducció salarial de fins al 50%. De moment, Bankia no abonarà la retribució variable de 2012. Si no hi ha
acords, el banc nacionalitzat imposarà les seves propostes de reestructuració de plantilla.
Els sindicats també critiquen que tot i
aquestes dràstiques i salvatges mesures que la direcció vol aprovar, no hi ha garanties sobre el futur d’aquestes entitats
ni sobre els treballadors que es queden.
Al Banc de València es preveu una reducció de plantilla d’un 50%. La Caixa de tota la vida
(CaixaBanc ara) se’l va quedar per un euro per a rebre els 4.500 milions d’euros d’ajuda pública. I darrere del ’Grup1’ va
el ’Grup 2’: Caixa3, Banc Mare Nostrum, Banc Ceiss i Liberbank, també amb exigències de reduccions de plantilles per part de
la Comissió Europea.
Per la seva banda, el Santander absorbirà a i Banif, el que suposarà el tancament de 700 sucursals
i un nombre encara desconegut d’acomiadaments que podria arribar als 4.000 entre treballadors de Banesto i Santander.
Aquesta entitat no nega el seu interès pel ’rescatat’ Catalunya Banc, que rebrà 9.084 milions d’euros públics. Els
sindicats de Banesto van signar la setmana passada el protocol laboral de la fusió després de mantenir tres reunions amb el
banc. CC OO i UGT van assegurar que les mesures sobre l’ocupació no serien «traumàtiques».