El govern de Rajoy va recórrer el decret llei del Consell per recuperar la sanitat universal al Tribunal Constitucional i la disposició ha quedat suspesa fins a la resolució d’una sentència definitiva
«Es reconeix el dret a la protecció de la salut». Així de breu es manifesta la Constitució espanyola en el seu primer punt de l’article 43. No fa cap distinció en funció de l’origen, el lloc de procedència o la situació social. Entenent-ho així, aquest dret fonamental s’ha vist vulnerat pel Reial Decret 16/2012, aprovat pel govern del PP el 20 d’abril de 2012, en el cas de les persones migrants en situació irregular.
A través de les Mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions, el govern espanyol argumentava «la qüestió econòmica en la seva política de retallades i de minvament dels drets fonamentals, en aquest cas, el de la salut universal», manifesta Abril Millán, membre del grup d’acompanyament a persones sense targeta sanitària de l’entitat cívica Jo Sí Sanitat Universal de València.
Convertir el decret en lletra morta
Poc després de l’aprovació d’aquest reial decret (RD), el personal professional de l’àmbit sanitari i les usuàries es van començar a reunir. Alhora, van començar a sorgir grups d’acompanyament local per barris a diferents ciutats per intentar convertir el decret en lletra morta. «Mitjançant campanyes d’informació al personal sanitari d’ambulatoris i hospitals, s’ha convidat a desobeir aquesta mesura discriminatòria», explica Millán, que reconeix la falta d’informació referent a les usuàries i les professionals dels centres de salut: «Una de les nostres tasques era acompanyar les persones necessitades d’atenció sanitària i parlar amb el personal mèdic perquè les atengués; en molts casos, la primera trava es trobava en l’àmbit administratiu, en qui dispensava les cites». Afortunadament, segons Millán, l’oposició mèdica contra el RD «ha estat prou clara i s’ha desobeït majoritàriament, fet que, en molts casos, ha obligat a atendre fora de l’horari de consulta». Però aquesta realitat imposada pel govern, que justificava la continuïtat de l’atenció mèdica argumentant que les persones excloses podrien ser ateses pel servei d’urgències, a més de no aplicar-se a les dones embarassades i menors «ha anat més enllà de l’aplicació del RD». Segons Millán, al País Valencià, «s’ha estat facturant l’atenció dispensada per aquests serveis a les persones afectades».
Fani Daràs, treballadora social de l’associació de defensa dels drets de les persones migrants València Acull, explica que ha rebut persones a qui, després d’acudir al servei d’urgències per casos d’infart, càncer, ictus, etc., es va comminar a signar un «compromís de pagament», d’acord amb el qual, posteriorment, se’ls notificava la factura corresponent. València Acull és una de les 81 associacions que formen part de l’Observatori per al Dret Universal a la Salut de la Comunitat Valenciana (ODUSALUD), que ha constituït un grup jurídic, juntament amb el col·legi d’advocats de València, per establir uns «protocols d’actuació» per aquests casos, a partir dels quals s’han plantejat multitud d’al·legacions. Segons l’últim informe d’ODUSALUD, 78.000 persones han estat excloses de l’atenció sanitària al País Valencià, amb l’agreujant de no haver atès 1.338 persones «que sí que havien de ser ateses, segons la base del decret, entre les quals hi ha dones embarassades i 144 menors».
El País Valencià recupera la sanitat universal fugaçment
Aquesta situació va cobrar aspectes de canvi amb el nou govern bipartit valencià, format per Compromís i el PSPV, després de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig passat. Des de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, el 24 de juliol d’enguany, es va posar en vigor el Decret Llei 3/2015, pel qual es tornava a regular l’accés universal a l’atenció sanitària i es deixava fora d’efecte el decret anterior aprovat pel govern central. Com podem llegir al seu primer paràgraf: «L’accés a una atenció sanitària integral, de qualitat, en condicions d’equitat i d’universalitat és un dret fonamental de tota persona». El redactat d’aquesta norma posa l’accent en col·lectius que havien quedat exclosos, com el de les persones migrants en situació irregular, «més encara quan els qui es veuen privats d’una assistència digna sofreixen situacions de vulnerabilitat, de risc d’exclusió social i de manca de recursos econòmics o viuen en condicions d’irregularitat administrativa». Segons dades aportades per la Conselleria, prop de 30.000 persones podien optar a obtenir la targeta sanitària i, fins avui, 5.400 ja l’haurien obtinguda.
Però el govern de Rajoy va recórrer aquest nou decret al Tribunal Constitucional (TC) argumentant «invasió de competències». Finalment, el 3 de novembre, mitjançant una nota informativa, el TC va donar a conèixer l’admissió a tràmit del «recurs d’inconstitucionalitat promogut pel president del govern». D’aquesta manera, paralitzava la iniciativa del Consell de convertir el dret a la salut en un dret universal al País Valencià i acordava «la suspensió de la vigència i l’aplicació del decret llei impugnat, decisió que és conseqüència automàtica de la invocació per part del govern en el seu recurs de l’art. 161.2 de la Constitució». A partir d’aquesta publicació, el TC s’arroga un termini de cinc mesos fins que es resolgui una sentència definitiva.
El mateix dia que es va fer pública la decisió del TC, la consellera de Sanitat, Carmen Munt, va comunicar que «la Generalitat Valenciana acatarà la decisió del Tribunal Constitucional respecte a la universalitat de l’atenció sanitària». No obstant això, va destacar que «cap persona no quedarà desatesa». Tres dies després, el Consell va aprovar una declaració institucional a favor de la sanitat universal, mitjançant la qual va manifestar «el seu compromís amb l’accés a una atenció sanitària integral, de qualitat, en condicions d’equitat i universalitat, com a dret fonamental de tota persona».
Protesta a València
Per tot això, divendres passat, la Taula d’Entitats de Solidaritat amb les persones migrants, el Fòrum Alternatiu de la Immigració, la Campanya CIE’s No i Jo Sí Sanitat Universal van convocar una concentració davant la seu de la delegació del govern a València per reclamar la sanitat universal i mostrar el seu rebuig al Reial Decret 16/2012. Durant aquest acte, Abril Millán va apuntar que els mesos d’espera fins que surti la sentència del TC deixen «milers de persones migrants ‘sense papers’ en un llimb legal i d’incertesa pel que fa a l’assistència sanitària».
Tanmateix, va destacar «l’obstinació del govern en l’assumpte, especialment tenint en compte els precedents de Navarra i el País Basc, on va actuar de la mateixa manera i el TC va resoldre en contra seva». L’alt tribunal va sostenir, en aquest cas, que «el dret a la salut i a la integritat física de les persones afectades per les mesures impugnades, així com la conveniència d’evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat, tenen una importància singular en el marc constitucional, que no es pot veure desvirtuada per la mera consideració d’un eventual estalvi econòmic, que no ha pogut ser concretat».
Millán considera que el motiu que porta el PP a actuar d’aquesta manera reiteradament és «la voluntat de continuar operant el canvi d’un model sanitari universal públic a un model privat, que exclou les persones sense recursos i les migrants sense regularitzar». «És una qüestió ideològica, de discriminació xenòfoba; volen generar la sensació que qui no cotitza no té drets», exposa Millán, que destaca la paradoxa que suposa excloure «les persones que tenen menys i, per tant, no podran pagar una assegurança privada».