tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca.
L’oficinista que es deixa la vida al monitor de l’ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa,
i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l’obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la
família al seu país per venir a cuidar de la teva.
jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus
fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per
protestar per l’increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s’estan
fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que
no podem parar aquell dia, però que l’aprofitarem per moure’ns i que se’ns vegi i se’ns escolti. També les persones que hem
vist segrestats els nostres petits estalvis per l’estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les
famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d’esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un
salari de quatre xifres. Persones com tu.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=QrtexZL7r9M?feature=player_embedded]
instituts, hem vist com es congelen les pensions o es neguen les ajudes a les persones més necessitades. Hem vist com
tanquen quiròfans i ambulatoris, com obliden i abandonen les universitats i les escoles bressol. Hem vist com se’ns van
retallant i negant les conquestes socials, desfigurant la democràcia.
pel PP ens condemna a triar entre l’atur o el treball sense drets ni garanties. I hem decidit que el dia 29 de març perdrem
la por, que el dia 29 de març estarem juntes i caminarem juntes, i ens veuran juntes i ens sentiran juntes. Perquè no volem
viure amb por. Perquè volem els nostres drets. Perquè volem les nostres vides.
per gust o per fer la punyeta. Hi anirem perquè no volem condemnar-nos a una existència en precari. No ens han deixat altra
sortida, i sabem que, per molt que hi arrisquem anant a la vaga, molt més arriscat i imprudent és perdre els nostres drets
per sempre.
crisi.
caixa. Hauràs vist com tanca més d’una botiga veïna, i saps que necessites que la teva clientela treballi, i que treballi
amb sous dignes i amb drets, perquè tornin a tenir confiança i a venir a la teva botiga.
dels teus fills i nétes, o bé per parents o amistats, el que és l’angoixa de la precarietat i l’atur. Deus saber el que és
patir per pagar factures i rebuts, i saps que si la reforma laboral prospera, el teu cap et podrà abaixar fàcilment el sou,
que es podrà despenjar del conveni col·lectiu, que hauràs de conformar-te o et senyalaran la porta amb el dit.
futur.
ajuda’t.