A l’esclatar la guerra
civil espanyola al juliol de 1936, el sindicat anarquista CNT va socialitzar la indústria del cine a Espanya. A Madrid i
Barcelona els treballadors del cine van assumir, a través del sindicat, els béns de producció i es van produir nombroses
pel·lícules. Açò va donar lloc a un període únic que no s’ha tornat a produir en cap altra cinematografia mundial.
A pesar que el país estava sumit en una cruenta guerra, entre 1936 i 1938 es van
rodar i van estrenar pel·lícules de molt variada temàtica: drames socials, comèdies musicals, films de denúncia i documentals
bèl·lics. Totes elles componen un variat mosaic que dóna lloc a un dels moments més insòlits i originals de la cinematografia
espanyola.
A través de l’opinió de distints experts, així com del testimoni del director de fotografia i
restaurador espanyol, Juan Mariné, el documental recorre cada una de les produccions que constituïxen un llegat excepcional
de la cinematografia espanyola. Va ser un període molt efímer durant el qual els guionistes, els directors, els tècnics i els
actors espanyols van demostrar una de les màximes del món de l’espectacle: a pesar dels bombardejos, la fam i el drama de la
guerra, l’espectacle havia de continuar, i va continuar.
La secretaria de Formació del Sindicat Federal de
CGT-Telefónica ha realitzat un dossier sobre cine anarquista espanyol.
Descargar
[googleapps domain=»docs» dir=»viewer»
query=»a=v&pid=explorer&chrome=false&embedded=true&srcid=0B5J13weMLx0uZjBhODE4ZjYtZjFlNi00MzE0LTg5NjAtY2MwOGQ
wZGVmYWEy&hl=en» width=»100%» height=»560″ /]
Des d’ell es poden descarregar 48 pel·lícules i documentals que
tracten sobre el moviment anarcosindicalista espanyol entre finals del segle XIX i la transició. Forma part del compromís de
la dita Secretaria d’acostar la història anarquista a l’afiliació, encara que el seu objectiu és que tinga la major difusió
possible.