El 28 de maig de 1977 a la Plaça de Bous de València, es va realitzar un míting que va comptar amb la participació de més de 40.000 assistents.
L’acte organitzat per la CNT del País Valencià de llavors, va servir com a acte públic de presentació davant la societat, després de quaranta anys de dictadura, i la posterior legalització de la Confederació. En l’acte van participar representants de la central anarcosindicalista entre altres, José Peirats, Gómez Casas i Federica Montseny.
Els mitjans de comunicació valencians van recollir la notícia del primer acte públic de la CNT: Maig 77/DIARIO 16.
“No basta con gritar y aplaudir en un mitin. Hay que vertebrar una organización que pueda ser mañana el instrumento de lucha contra todos los enemigos de la clase obrera», dijo Federica Montseny en u primera intervención en al acto público en España después de cuarenta años, en la plaza de toros de Válencia, donde se congregaron el sábado más de treinta mil personas.
Por la arena desfilaron banderas de todos los colores: negras, rojas y negras, republicanas, de las distintas nacionalidades y pancartas de los naturistas, de los objetores de conciencia y alusivas a los conflictos actuales en Valencia. En los graderíos se pudo constatar la presencia de cenetistas de toda España. «Os cabe ahora a vosotros, jóvenes —dijo la ex ministro de Sanidad—, continuar la revolución que se frustró en mil novecientas treinta y nueve.”.
Refiriéndose a los partidos políticos, dijo que «todos están comprometidos en esa transmisión de poderes de un franquismo que no ha muerto a unas fuerzas políticas vinculadas al capitalismo internacional» y que, para la lucha que comenzará después de las elecciones «el pueblo trabajador no contará con más armas que i que les presente la CNT, porque las otras sindicales se van a encontrar comprometidas en el pacto social o político».
Antes que la Montseny, habían tomado la palabra José Peirats y Juan Gómez Casas. El primero, autor de una documentada historia de la CNT, recordó que en la CNT falta un eslabón de la cadena, «falta el militante entre treinta y cuarenta y cinco años. El fascismo provocó esta ausencia».
José Peirats, que también en Valencia ha tomado por primera vez la palabra desde que regresó del exilio, ha concluido diciendo que los triunfalismos «son fatales. Nosotros también pecamos de triunfalistas y menospreciamos la potencia del enemigo».
Més de 35 anys després, la CGT publica un vídeo amb l’àudio del míting de la plaça de toros, acompanyat amb les fotos de l’acte, així com dels cartells i fotos d’altres mítings, que són els primers passos de la Confederació a la transició.
Per a la CGT, avui cal recuperar la memòria col · lectiva d’aquests actes, ja són història i patrimoni de totes i tots els treballadors, i no d’unes determinades sigles històriques.Tenim doncs l’obligació de recuperar, la memòria anarcosindicalista, únic exponent en l’estat del veritable moviment obrer autònom i independent. Si no recuperem aquesta memòria, estem condemnats a repetir els mateixos errors del passat. El vídeo que publiquem amb mes de tres dècades després, es fa imprescindible per conèixer les lluites obreres al País Valencià, així com per conèixer l’actual presència i llegat de la Confederació General del Treball (CGT) com a part indiscutible d’aquesta història menystinguda i esborrada des del poder.
CGT-València.