Des de la CGT volem enviar un missatge de suport als llauradors i a les agricultores del país en aquests dies de lluita i en els que vindran. Dia a dia veiem amb entusiasme a la pagesia sortir a prendre les carreteres després d’anys d’aguantar amb l’aigua al coll els embats del mercat, els intermediaris i els especuladors.
Com a organització que creu en l’autonomia, la sobirania alimentària i en l’autogestió de la societat per part de les treballadores, ho tenim molt clar: la pagesia a Catalunya ha sigut històricament de tradició familiar i de petita escala; i és aquesta pagesia la que es resisteix a desaparèixer. Aquesta pagesia ens trobarà al seu costat, al costat dels pagesos i ramaderes autònoms i dels treballadors i treballadores del camp; al costat de tota la mà d’obra migrant, en molts casos sense papers, que són l’eslavó més dèbil de la cadena.
Els interessos dels grans terratinents, de l’agroindústria i les grans cadenes d’alimentació no són els nostres, portem dècades servint-los i són els que han fet que cada any sapiguem d’un company o companya que plega. Són els que pensen que el menjar ha de ser bonic i barato i que això s’aconsegueix tirant químics, endeutant-nos per comprar grans maquinàries i contractant en condicions de misèria.
El camp, la terra i aquells que generen el menjar que ens sustenta com a societat han d’estar protegits i valorats com el que són, la garantia de poder tenir un plat a taula. És per això que creiem que s’han de pactar i regular uns preus mínims per als productes agraris. Uns preus revisables i pactats entre sindicats, cooperatives agrícoles i associacions agràries. Tothom sabem a quin preu ens surt a compte produïr, a quin preu podem assumir les noves polítiques medioambientals i que les treballadores del camp tinguin un sou i unes condicions dignes.
Creiem també que s’han de poder posar aranzels als productes que venen de fora de la UE per tal de garantir la viabilitat de la producció local; així com prohibir l’entrada dels productes que no compleixin la mateixa normativa fitosanitària i laboral que s’exigeix aquí. És d’una hipocresia enorme, implementar unes mesures de protecció del medi ambient la conseqüència de les quals és que aquí no sigui viable produïr, externalitzant la producció i els costos mediambientals a països de fora de la UE que no respecten aquestes normatives. El problema rau aquí i no en les restriccions en l’ús de fitosanitaris com alguns es pensen.
Tenim molt clar que els governs i els òrgans de regulació dels mercats internacionals no voldran posar barreres al tràfic de mercaderies de les multinacionals del sector, quan és un dels problemes clau, com tampoc ho faran amb l’acaparament de terres per part dels fons voltors, com ja han fet amb els pisos a les ciutats. Aquí és on es veurà que el veritable culpable no és la protecció del medi ambient, si no la falta de sobirania dels pobles sota la dictadura dels mercats.
Com a organització fem una crida a tota l’afiliació i a la població general a començar a treballar ja per la sobirania alimentària, a donar suport a la lluita i a consumir local, de proximitat, directament del productor, organitzar-nos en grups de consum, cooperatives, per a recuperar i cuidar una terra i un aigua que és nostra.
Fem una crida a la lluita de tota la classe treballadora i a la organització per un canvi de model del sector alimentari, però també de la societat: caminem cap a una transició ecosocial.
Per la sobirania dels pobles. Visca la Revolta dels llauradors!.
