Al marge de la
informació que ja sabíem, el diari El País concreta el16 de maig en la seva portada que la reducció total de l’oferta en
serveis ferroviaris de Mitja Distancia serà del 32%. Això afectarà a 1,65 milions de viatgers, sent els més perjudicats els
residents en localitats mes petites.
Aquesta reducció de servei públic està basada exclusivament en criteris d’ocupació i rendibilitat,
sense tenir en compte l’impacte social que genera, sent altra evidència més de l’atemptat cap al públic que està duent
aquest govern. Aquesta gran tisorada al ferrocarril públic suposarà un estalvi anual de 86.5 milions d’euros, xifra que
podria haver-se obtingut dels 63 milions d’euros destinats anualment a cotxes oficials o de la partida de 86 milions
d’euros destinats en 2013 per al finançament dels partits polítics.
És evident que aquesta reducció de trens comportarà pèrdua
d’ocupació. El passat dia 8 de maig la Direcció de RRHH en reunió amb el CGE ens va informar que almenys sobrarien 73
treballadors en diferents residències a nivell estatal solament en els col·lectius de Conducció i Intervenció. Tenint en
compte que també afectarà als Tallers, Circulació, Estacions i Manteniment de la Infraestructura, i que en aquesta xifra no
es tenia en compte les retallades en OSP a Avant i Feve, el nombre de treballadors afectat seria molt
major.
Després
d’informar a la premsa, el pròxim 23 de maig han convocat formalment als sindicats per a una reunió amb el Ministeri de
Foment, Secretari d’Estat d’Infraestructura, Transports i Habitatge. Secretària General del Transport, i els Presidents de
Renfe i Adif, per a parlar de temes “relatius a politiques d’ocupació, tant d’Adif com de Renfe Operadora”. Evidentment
aquesta reunió no serà per a comunicar la contractació de nous treballadors.
Desconeixem perquè la resta
d’Organitzacions Sindicals ja no solament no es mobilitzen, sinó que boicotegen les accions que tracta de portar a terme la
CGT. Pot ser que manegin dades que no fan públiques, que tinguin obertes vies de negociació ocultes amb Empresa i Ministeri,
o que creguin que mirant cap a un altre costat es solucionarà tota la problemàtica.
Des de CGT tenim clar que l’única solució a
tot aquest tipus d’agressions contra el ferrocarril i els seus treballadors és la lluita. Per això estem portant a terme
reunions amb tot tipus d’organitzacions en defensa del ferrocarril, concentracions en els centres de treball, anem a
convocar una manifestació estatal enfront del Ministeri de Foment al juny i hi haurà aturades i vagues durant els mesos de
juliol i agost.
Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.sff-cgt.org