A punt de complir cinc anys d’existència, després de l’obligada divisió en dues,
imposada per la matussera i nefasta Llei del Sector Ferroviari, impulsada i desenvolupada sota el mandat de governs de PP i
PSOE, Renfe-Operadora arrossega un terrible deute, derivat en bona part de la gran renovació del seu parc de trens. Una
astronòmica xifra que arribarà als 5.186 milions d’euros al finalitzar l’exercici del 2010, on no es preveuen beneficis i sí
pèrdues.
A aquesta pesadíssima llosa econòmica, se suma la “punyalada” donada per l’actual
Govern a través dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any pròxim, on l’Estat ha decidit no aportar els diners
compromesos en l’actual Contracte Programa pel servei que Renfe-Operadora presta a Proximitats i Mitjana Distància, i que
serà compensat mitjançant un augment de l’endeutament de la companyia. La xifra és de 350 milions d’euros.
Una
situació que no és nova i evoca males pràctiques dels temps de la dictadura, solament que aquesta vegada l’escenari és molt
diferent al dels temps de la companyia pública ferroviària integrada que era l’antiga RENFE. Ara estem en un escenari de
progressiva liberalització i des del Ministeri de Foment s’anuncia que no trigant es donaran noves empentes a la
liberalització del tràfic de viatgers.
Lligades a aquesta situació estan, sens dubte, les recents declaracions de
l’actual Ministre de Foment (José Blanco), que parlen de donar entrada al capital privat en la construcció de noves
infraestructures i de donar participació, quan es liberalitzi el tràfic de viatgers, a les empreses privades: pensaran
vendre’ls a preu de saldo els nous trens (pagats amb diners públics) per a pagar el deute i així donar la participació
promesa al capital privat?
L’ambigüitat del Ministre de Foment és com menys alarmant, sobretot quan ve d’un govern
que de socialista o socialdemòcrata no té més que el nom, d’un govern que en l’actual crisi econòmica ha donat els diners
dels ciutadans als banquers i que segueix privatitzant sistemàticament els serveis públics, tal com el partit alternant ara
opositor. La partitocracia (que no democràcia) amenaça de nou el sistema ferroviari amb més privatitzacions.
Per a
la CGT el problema del deute no és una qüestió sense importància, doncs de la viabilitat de Renfe-Operadora depenen les
ocupacions de les seves 14.000 treballadores i treballadors i també les seves condicions de treball. No sembla gens probable
que en aquesta situació d’endeutament hi hagi molts diners per a aconseguir una classificació professional adequada, que no
ens oblidem havia de tenir un finançament específic.
NO A LA PRIVATITZACIÓ – SÍ A L’OCUPACIÓ PÚBLICA
SFF-CGT
www.sff-cgt.org