Wal-Mart, acusada de discriminar a les dones treballadores.

La major cadena de distribució del món, a la vora d’un macrojuí.

La cadena de

supermercats Wal-Mart, el major contractista privat de força laboral a nivell mundial, podria enfrontar-se en breu al

Tribunal Suprem d’EUA en un macrojuí per un presumpte delicte de discriminació d’un milió dels seus treballadors, la mitat

del total. La característica que compartix eixe gegantí grup d’empleats és que tots són dones. Esta condició les hauria

condemnat a cobrar menys en el mateix lloc que els seus companys masculins i a ser en menys ocasions les triades per a

ascendir en l’escalafó.

Encara que el cas pareix prou comú i respon a inenarrables

demandes individuals a tot tipus d’empreses en tots els països del cridat primer món, si l’Alt Tribunal d’EUA finalment

decidix unificar en una sola causa les múltiples denúncies procedents d’empleades de 4.400 botigues diferents de Wal-Mart i

Sam’S Club des de 2001, el gegant de la distribució podria enfrontar-se a sancions de milers de milions de dòlars.

Defensa de Microsoft

Per això, davant del perillós precedent que podria suposar, Wal-Mart no ha tardat a

rebre ajuda d’algunes de les majors multinacionals nord-americans. En total, 19 companyies, incloses Bank of Amèrica i

Microsoft, han sol·licitat a la justícia que rebutge la unificació de les demandes davall el que es coneix com class-action,

o procediment legal en defensa d’un ampli grup de persones que tenen un interés comú. Segons la seua opinió, convertir les

demandes individuals en una causa comuna faria massa fàcil per als treballadors barallar per demandes laborals amb la

intenció final de què siguen admeses com a causa comuna davant de la justícia.

Per la seua banda, Wal-Mart ha

assegurat que es tracta de casos aïllats i tan diferents entre si que seria impossible tractar-los com una causa comuna.

Altres demandes semblants s’han presentat contra un altre dels grans detallistes, com Costco, i també contra

companyies de la indústria tabaquera. Davant d’esta situació, la tabaquera Altria, Bank of Amèrica, Vaig dolar, General

Electric, Intel, Pepsico i UPS són algunes de les companyies que van demanar que La Cort Suprema revisara el cas.

Font Agències.